Com mirem?

Pla frontal d'un espai amb pedres. La llum es va disminuint cada vegada més.



Aquestes son les fotos que he escollit de la sesió fotografica de la Roca Umbert.

Com mirem?

Pla contrapicat de la pared i el conectors.
Colors càlids i llum natural

Com mirem?

Vista agafada des del terre amb el fons desenfocat.

Com mirem?

Pla contrapicat. Constrast entre daorat y vermell.

Com mirem?

Juga amb diferent tons de marrons. És una fot en pal contrapicat.

Com mirem?

Foto feta en pla picat. Vaig fer aquest encuadrament per la semblança d'una creu.

Com mirem?

foto en primer pla d'una aixeta.

Com mirem?

Vaig fer aquesta foto a la finestra amb l'intenció de fotografiar també l'interior de l'edifici.

Com mirem?

En aquesta foto vaig aprofitar l'efecte optic del reflexe. És un pla frontal d'una part d'una porta que está dividida en més quadrats.

Primera proba de la imatge

Aquesta es la primera proba de la imatge amb el tema de Poe que m’ha sortit.
Al principi volia només que es veiés la meva cara amb un ull negre (no hi ha ull al forat) y l’altre de gat, representant d’alguna manera el conte del Gat negre.
Amb dues fotografies, una en pla americà i altre en primer pla, he agafat y las he superposat amb el photoshop.
L’imatge de cos sencer l’he girada per que quedés cap a la dreta.

Amb els ulls esquerres, els hi he donat un efecte com d’ull buit.

La sang dels ulls la he fet amb un pinzell de taques de sang, saturant y desaturant.

Y finalment, amb una de les fotos de la Roca Umbert la he superposat a totes les capes baixant-li la opacitat, donant-li un efecte d’esquerdes.

Com mirem?

Aquesta foto está feta en primer pla. El fora de camp no és important per aquesta foto.
Vaig escollir aquesta part de la fábrica per el joc de les esquerdes que semblen raigs

El gat fantasma

Mai t'esperes el que et pots trobar derrere d'una finestra, una porta o una cortina, com em va passar a mi ahir a la nit.

Des de fa un any i mig un gat persa gris amb ulls verds es cola a la terrassa de casa, mai havia entrat a la casa, però ahir si.
Sobre les 22:30 h estava a l'escriptori acabant una làmina de dibuix tècnic, estava a les fosques, amb la llum de la tele i la lampara d'escriptori, sort que no estava traçant les línies o utilitzant el compàs en aquell moment ja que vaig notar com l'ombra de la cortina es movia, sincerament em vaig espantar, per que quan vaig baixar la mirada vaig veure el gat que es colava a casa moltes vegades, em mirava fixament i semblava espantat, més espantat que jo fins i tot.

Escric aquesta experiència per que em va recordar una mica a una barreja entre "Cor delator" i "El corb".
Al primer conte per que la mirada del gat em va recordar en cert sentit a la inquietud del boig de la història, i al segon per l'aparició d'un animal sense avís a la meva habitació.

No vaig tenir sort en fer-li una foto al gat, però vaig fer una foto a l'entrada de la meva habitació, on vaig trobar al gat.

Fragments d'Edgar Allan Poe- Corazón delator

Cementeri de Cardedeu

Corazón delator

[...]Oí de pronto un leve quejido, y supe que era el quejido que nace del terror. No expresaba dolor o pena... ¡oh, no! Era el ahogado sonido que brota del fondo del alma cuando el espanto la sobrecoge. Bien conocía yo ese sonido. Muchas noches, justamente a las doce, cuando el mundo entero dormía, surgió de mi pecho, ahondando con su espantoso eco los terrores que me enloquecían.[...]

[...]¿No les he dicho ya que lo que toman erradamente por locura es sólo una excesiva agudeza de los sentidos? En aquel momento llegó a mis oídos un resonar apagado y presuroso, como el que podría hacer un reloj envuelto en algodón. Aquel sonido también me era familiar. Era el latir del corazón del viejo. Aumentó aún más mi furia, tal como el redoblar de un tambor estimula el coraje de un soldado. [...]

Corazón delator, és un dels contes que conec de Poe que més em criden l'atenció. He escollit el primer fragment per que explica d'una manera molt curiosa el sentiment de la por, i d'altra banda el segon fragment que explica el moment on la seva bogeria arriba a tal punt que s'obsessiona amb el so del cor de l'ancià.

Fragmentos sacados del cuento "Corazón delator-Edgar Allan Poe"