John Cage

El dia 3 de Desembre vam anar al MACBA a veure l’ exposició d’en John Cage.
John Cage va ser un compositor que va morir l’any 1992 a Nova York.
Les seves influencies provenen de l’ Orient, que després d’ estudiar la seva filosofia va incluir a les seves composicions l’atzar, utilitzant com a base el llibre de l'I Ching.
Una de les obres que em va cridar més l’atenció a ser a del piano, amb el qual agafava un piano de cua, ell el va anomenar Piano preparat, en el qual entre les cordes hi posava diferents peces, que feien que l’instrument aconseguís diferents sons.
Va ser interessant sobre tot per la manera d’explicar tota l’obra. Al final de l’exposició vam fer un tallers que gràcies aquesta activitat vam poder experimentar una de les maneres de composar de John Cage.

Foto definitiva de Poe

POE- Dos noves proves

Dues maneres de veure aquesta prova del montatge

Pep Duran- Ímbric

Planol de l'exposició
(per veure l'imatge en gran fes clic asobre)

El dia 30 vam anar al museu arxiu Tomàs balvey de Cardedeu per visitar l’exposició/instal·lació de Pep Duran.
En Pep Duran és un escenògraf que actualment es dedica a l 'instal·lació, una instal·lació es un gènere d’art en el qual l’artista utilitza l’espai com a obra mateixa.

Pep Duran utilitza materials reciclats, tant del carrer com de obres en les que ha participat com escenògraf. També utilitza objectes d’altres persones.

Aquesta instal·lació “Ímbric” emmetxa dos móns, el que sabem que hi és però no li donem gaire importància i el que vivim cada dia.

L’exposició comença amb un pont que es pot veure des de fora de l’edifici del museu, amb això l’artista vol introduir als espectadors a l’obra que hi ha dins.

Durant el recorregut de l’ instal·lació es pot veure una línia dibuixada a la paret, això és una línia infinita que fa un seguiment del treball d’en Pep Duran

Al final de l’exposició hi ha una part on l’obra canvia de formes quadrades per formes circulars, això es perquè no es un treball d’en Pep Duran, sinó dels germans Castells, amb el quals treballa conjuntament.

Penso que és una exposició que et dona molt a pensar... al principi no te n’ adones del que significa però al final tot té més sentit.

cartografies del no-lloc

El dia 29 d’octubre vam visitar l’exposició “Cartografies del no-lloc” que es feia a l’espai d’arts de la Roca Umbert. La comissaria d’aquesta exposició és la Laura Plana(http://lauraplanagarcia.blogspot.com ), estudia un màster en Comissariat i Pràctiques culturals en art i nous mitjans.

Es un recull de 6 obres de diferents artistes joves (Miquel Garcia; Daniel Jacoby; Tjasa Kancler; Perla Montelongo; Robin Rimbaud i Katarina Matiasek i Rotorrr(format per Vahida Ramujkic i Laia Sadurní)

Miquel Garcia, nascut a Barcelona el 1975, la seva obra "This world III: mapes de riquesa i felicitat" estava dividida en dos mapes, on es representava per grau de felicitat i riquesa.

Al costat hi havia una televisió on es mostrava un vídeo d’un noi que cantava una cançó.

Daniel Jacoby (http://www.danieljacoby.com ), nascut a Lima el 1985, la seva obra “ADU” eren dos parts: una imatge fixa i un audiovisual.

L’ imatge fixa era un arbre i l’ audiovisual mostrava com una concentració d’ informació sobre l’ univers. També es pot participar en aquesta pagina (http://adu.danieljacoby.com/?)”

Tjasa Kancler (http://www.p-a-r-a-d-i-g-m-a.net/) , nascuda a Eslovènia el 1978, la seva obra era un vídeo on es mostraven dues visions del mon.

Perla Montelongo (http://www.etcetcetc.org/obra/serie-space-translations ), nascuda a Mèxic el 1980, aquesta obra es tractava d’una fotografia d’un bosc que havia transformat en llenguatge ASCII. Amb això volia explicar que no només és la realitat el que es veu, sinó que amb un codi de llenguatge també es pot representar la realitat.

Quan t’apropaves podies observar que l’imatge era en aquest llenguatge i quan et posaves més lluny podies veure l’imatge del bosc.

Robin Rimbaud, nascut a Londres el 1964, i Katarina Matiasek, nascuda a Àustria el 1965, la seva obra era un audiovisual on es mostrava una filmació de la costa d’una illa desconeguda i un so que acompanyava l’imatge, el so va ser creat amb un programa que tradueix les imatges en so. ( http://www.scannerdot.com )

Rotorrr (http://www.rotorrr.org) formata per Vahida Ramujkic, nascut a Begrad el 1973, i Laia Sadurní, nascuda a Barcelona el 1982, La seva obra es base en la cartografia.

Em va semblar una exposició interessant ja que era la primera vegada que veia una que tractava tants temes socials.

Com mirem?

Pla frontal d'un espai amb pedres. La llum es va disminuint cada vegada més.



Aquestes son les fotos que he escollit de la sesió fotografica de la Roca Umbert.

Com mirem?

Pla contrapicat de la pared i el conectors.
Colors càlids i llum natural

Com mirem?

Vista agafada des del terre amb el fons desenfocat.

Com mirem?

Pla contrapicat. Constrast entre daorat y vermell.

Com mirem?

Juga amb diferent tons de marrons. És una fot en pal contrapicat.

Com mirem?

Foto feta en pla picat. Vaig fer aquest encuadrament per la semblança d'una creu.

Com mirem?

foto en primer pla d'una aixeta.

Com mirem?

Vaig fer aquesta foto a la finestra amb l'intenció de fotografiar també l'interior de l'edifici.

Com mirem?

En aquesta foto vaig aprofitar l'efecte optic del reflexe. És un pla frontal d'una part d'una porta que está dividida en més quadrats.

Primera proba de la imatge

Aquesta es la primera proba de la imatge amb el tema de Poe que m’ha sortit.
Al principi volia només que es veiés la meva cara amb un ull negre (no hi ha ull al forat) y l’altre de gat, representant d’alguna manera el conte del Gat negre.
Amb dues fotografies, una en pla americà i altre en primer pla, he agafat y las he superposat amb el photoshop.
L’imatge de cos sencer l’he girada per que quedés cap a la dreta.

Amb els ulls esquerres, els hi he donat un efecte com d’ull buit.

La sang dels ulls la he fet amb un pinzell de taques de sang, saturant y desaturant.

Y finalment, amb una de les fotos de la Roca Umbert la he superposat a totes les capes baixant-li la opacitat, donant-li un efecte d’esquerdes.

Com mirem?

Aquesta foto está feta en primer pla. El fora de camp no és important per aquesta foto.
Vaig escollir aquesta part de la fábrica per el joc de les esquerdes que semblen raigs

El gat fantasma

Mai t'esperes el que et pots trobar derrere d'una finestra, una porta o una cortina, com em va passar a mi ahir a la nit.

Des de fa un any i mig un gat persa gris amb ulls verds es cola a la terrassa de casa, mai havia entrat a la casa, però ahir si.
Sobre les 22:30 h estava a l'escriptori acabant una làmina de dibuix tècnic, estava a les fosques, amb la llum de la tele i la lampara d'escriptori, sort que no estava traçant les línies o utilitzant el compàs en aquell moment ja que vaig notar com l'ombra de la cortina es movia, sincerament em vaig espantar, per que quan vaig baixar la mirada vaig veure el gat que es colava a casa moltes vegades, em mirava fixament i semblava espantat, més espantat que jo fins i tot.

Escric aquesta experiència per que em va recordar una mica a una barreja entre "Cor delator" i "El corb".
Al primer conte per que la mirada del gat em va recordar en cert sentit a la inquietud del boig de la història, i al segon per l'aparició d'un animal sense avís a la meva habitació.

No vaig tenir sort en fer-li una foto al gat, però vaig fer una foto a l'entrada de la meva habitació, on vaig trobar al gat.

Fragments d'Edgar Allan Poe- Corazón delator

Cementeri de Cardedeu

Corazón delator

[...]Oí de pronto un leve quejido, y supe que era el quejido que nace del terror. No expresaba dolor o pena... ¡oh, no! Era el ahogado sonido que brota del fondo del alma cuando el espanto la sobrecoge. Bien conocía yo ese sonido. Muchas noches, justamente a las doce, cuando el mundo entero dormía, surgió de mi pecho, ahondando con su espantoso eco los terrores que me enloquecían.[...]

[...]¿No les he dicho ya que lo que toman erradamente por locura es sólo una excesiva agudeza de los sentidos? En aquel momento llegó a mis oídos un resonar apagado y presuroso, como el que podría hacer un reloj envuelto en algodón. Aquel sonido también me era familiar. Era el latir del corazón del viejo. Aumentó aún más mi furia, tal como el redoblar de un tambor estimula el coraje de un soldado. [...]

Corazón delator, és un dels contes que conec de Poe que més em criden l'atenció. He escollit el primer fragment per que explica d'una manera molt curiosa el sentiment de la por, i d'altra banda el segon fragment que explica el moment on la seva bogeria arriba a tal punt que s'obsessiona amb el so del cor de l'ancià.

Fragmentos sacados del cuento "Corazón delator-Edgar Allan Poe"